Texto en castellano
MANIFIESTO 25N COMISIÓN EVA, TOMA LA PLAZA MORVEDRE
Tal día como hoy, 25 de noviembre, en el año 1960, 3 mujeres hacían un viaje en coche en la República Dominicana para visitar a sus maridos que estaban en la prisión de “la 40”, ellas mismas habían estado en esa cárcel por haber luchado clandestinamente contra la dictadura fascista que gobernaba el país. Durante ese viaje, fueron interceptadas por un grupo de hombres, que las condujeron a un monte de maizales, donde iban a ser ejecutadas. Aunque aquellos hombres las asesinaron con escopetas, no las dispararon, las usaron para golpearlas hasta la muerte.
Este horrible ensañamiento tiene una razón : por revolucionarias, pero sobre todo por mujeres.
Se trataba de las hermanas Mirabal; Minerva, Mate y Patria, y sus asesinatos impulsaron las revueltas ciudadanas contra el régimen del dictador Leónidas Trujillo y acabaron con él.
Por eso el 25 de noviembre es el dia mundial de la no violencia contra las mujeres, y recordamos a todas las víctimas de la violencia de género para denunciar la situación de agresiones, abusos y feminicidios que vivimos.
Sin embargo, la violencia tiene un largo recorrido antes de llegar a un asesinato.
La violencia empieza con la asignación de roles desde el nacimiento.
Con los juguetes sexistas, feminizados o masculinizados, que reconducen a las niñas para que normalicen su papel protagonista en los trabajos propios de cuidados.
Se perpetúa con la dependencia sentimental, promovida desde la literatura y el cine, donde las mujeres tienen una presencia débil y pasiva y donde no cabe en las relaciones amorosas el espacio de desarrollo individual de las personas que componen la pareja.
Violencia es deshumanizar a las mujeres, escondiéndolas bajo capas de silicona y botox, explotando una imagen sexualizada y convirtiendo esa imagen en el ideal de belleza de la feminidad, ignorando las dimensiones emocionales e intelectuales y creando enfermedades obsesivas para encajar en un falso estereotipo.
Violencia es además, que las mujeres no tengan acceso a puestos de trabajo de responsabilidad porque se lo impide el llamado "techo de cristal" y la brecha salarial, que en España ahora mismo está en un15% menos de salario para las mujeres.
Que en los planes de estudio se ignore por completo el papel de la mujer en los acontecimientos históricos relevantes.Unos planes de estudios en los que no hay presencia femenina sólo es una maniobra más de reproducción de las desigualdades sexistas desde la educación formal. Eso también se llama violencia.
Y también se llama violencia el desprestigio y la falta de reconocimiento de los trabajos relacionados con los cuidados personales, tradicionalmente feminizados, imprescindibles en la vida de las personas.
Violencia es que las trabajadoras sexuales estén explotadas por proxenetas, la gran mayoría de los cuales son hombres, vinculados a las redes de tráfico de personas y tratando a las prostitutas con agresividad, violencia, abuso y maltrato físico. Que aquellas que deciden trabajar por cuenta propia sean víctimas de la extorsión y la amenaza.
Desde la comisión EVA de Toma la plaza Morvedre, pedimos :
La ruptura completa del modelo de patriarcado, el sistema en el cual los hombres son los dominantes y las mujeres las dominadas, porque toda forma de poder es potencialmente violenta y porque no permite el desarrollo íntegro de las personas, especialmente de las mujeres, y por lo tanto no permite que la sociedad sea igualitaria, libre y sana.
Para ello debemos romper con los roles establecidos, desde una profunda reforma educativa, en la que se minen las diferencias y se trabaje la igualdad de género en las aulas, todos los días.
Que el papel de la mujer en los planes de estudio sea relevante, y también sea relevante la opresión que ha sufrido y que sufre.
Que se deje de perseguir a los modelos de família alternativos.
Sí a las famílias homomarentales y homoparentales, y también a las famílias monomarentales y monoparentales, porque estos modelos son la prueba del buen funcionamiento de la sociedad sin roles establecidos por sexo.
Que se denuncien los contenidos sexistas en los medios de comunicación, donde se explota la imagen sexualizada de la mujer. Que haya más presencia de mujeres desde la perspectiva intelectual, artística y emocional.
Los medios deben impulsar la imagen de mujeres profesionales y eficientes, y no la de mujer florero.
Que se rompa el techo de cristal, que el acceso a los puestos de trabajo sea el mismo para todos y todas, sin que exista discriminación.
Para ello también es necesario cambiar la regulación de la actual jornada de trabajo, que impide a todas las personas conciliar la vida profesional con la vida familiar, afectando especialmente a las mujeres, que son quienes llevan la carga reproductiva del embarazo, el parto y la lactancia.
Que se alargue el tiempo de baja por maternidad y paternidad , con igual duración, y se den prestaciones y facilidades a las madres solteras.
Que se penalice a aquellas empresas que vulneran los derechos de sus trabajadoras con despidos improcedentes por maternidad o embarazo.
Escuelas infantiles de 0 a 3 años públicas ya.
Que se acabe con la brecha salarial, somos iguales y nuestro trabajo debe estar remunerado de igual manera.
Que se refuercen y mejoren los intrumentos legales para acabar con la violencia machista, como la Ley Integral contra la violencia de género.
Que la sociedad comience a ser crítica con los agresores y activamente defensora de las víctimas, el maltrato es un problema de todas y todos.
Que se penalice debidamente también a los jueces que culpabilizan a las mujeres, preguntando a las víctimas de agresiones sexuales qué ropa llevaban puesta o declarando que "zorra" no es un insulto machista.
Que la mujer sea dueña de su sexualidad y de su maternidad, sin ser juzgada ni perseguida.
Pero sobre todo pedimos, a la ciudadana y al ciudadano, que no ignoren el problema. La violencia machista existe de muchas maneras, no miremos hacia otro lado, la resignación no es una opción, denunciemos.
A los hombres, que se sumen a esta lucha, también ellos estan oprimidos por el patriarcado, también se les exige un modelo de masculinidad que deben cumplir para no ser excluidos. Hay otros modelos de masculinidad libres de la violencia.
Nos gustan los hombres pero no el patriarcado.
Ni arriba ni abajo, ¡los machistas al carajo!
Text en valencià
MANIFEST 25N COMISSIÓ EVA, MORVEDRE PREN EL CARRER
Un dia com el de hui, 25 de novembre, en 1960, 3 dones feien un viatje en cotxe a la República Dominicana per a visitar als seus marits que estaven en la presó de “la 40”, elles mateixes havíen estat en eixa càrcel per haver lluitat clandestinament contra la dictadura feixista que governaba el país. Durant el viatje, van ser interceptades per un grup d'hómens, que les dugueren a un camp de blat, on seríen executades. Encara que aquells hómens usaren escopetes per assassinar-les, no van disparar, sino que les golpejaren fins la mort.
Aquest horrible ensanyament té una raó : per revolucionàries, però sobretot per dones.
Es tractava de les germanes Mirabal; Minerva, Mate i Patria, i els seus assassinats impulsàren les revoltes ciutadanes contra el règim del dictador Leónidas Trujillo i acavàren en ell.
Per això, el 25 de novembre es el día mundial de la no violència contra les dones, i recordem a totes les víctimes de la violència de génere per a denunciar la situació d'abusos, agressions i feminicidis que patim.
No obstant, la violència té un llarg recorregut abans d'arribar a un assasinat.
La violència comença amb l'assignació de rols des del naixement.
Amb els joguets sexistes, feminitzats o masculinitzats, que recondueixen les xiquetes per a que normalitzen el seu protagonisme en les feines pròpies de la llar.
Es perpetúa amb la dependència sentimental, promoguda des de la literatura i el cine, on les dones tenen una presència feble i passiva i on no cap en les relacions romàntiques l'espai de desenvolupament individual de les persones que composen la parella.
Violència és deshumanitzar a les dones, amagant-les sota capes de silicona i bótox, explotant una imatge sexualitzada i convertint esa imatge en l'ideal de bellesa de la feminitat, ignorant les dimensions emocionals i intel·lectuals i creant malaltíes obsessives per encaixar en un fals estereotip.
Violència és a més, que les dones no tinguen accés a treballs de responsabilitat perque l'hi impideix l'anomenat "sostre de vidre" i la bretxa salarial, que a Espanya ara mateix es troba en un 15% menys de salari per a les dones.
Que als plans d'estudi s'ignore completament el paper de la dona als esdeveniments històrics relevants. Uns plans d'estudi als que no hi ha presència femenina només es una maniobra més de reproducció de les desigualtats sexistes des de l'educació formal. Aixó també es diu violència.
I també es diu violència el desprestigi i la mancança de recoineixement dels treballs rel·lacionatns amb el manteniment personal, tradicionalment feminitzats, imprescindibles a la vida de les persones.
Violència és que les treballadores sexuals estén explotades per proxenetes, la gran majooría dels quals són homes, vinculats a les xarxes de tràfic de persones i tractant a les prostitutes amb agressivitat, violència, abús i maltracte físic. Que aquelles que decideixen treballar per compte propi siguen víctimes de l'extorsió i l'amenaça.
Des de la comissió EVA de Morvedre Pren el Carrer, demanem :
El trencament complet del model de patriarcat, sistema pel qual els homes son els dominants i les dones les dominades, perque tota forma de poder es potencialmente violenta i perque no permet el desenvolupament íntegre de les persones, especialment de les dones, y en concequència no permet que la societat siga igualitaria, lliure i sana.
Per a conseguir-ho hem de trencar amb els rols establerts, des d'una profunda reforma educativa, en la que es disminueixen les diferències i es treballe la igualtat de gènere a les aules, tots els díes. Que el paper de la dona als plans d'estudi siga rellevant, i també siga rellevant la opressió que ha patit i que pateix.
Que es deixe de perseguir als models de família alternatius.
Sí a les famílies homomarentals i homoparentals, i també a les famílies monomarentals i monoparentals, perque estos models son la proba del bon funcionament de la societat sense rols establerts per sexe.
Que es denúncien els continguts sexistes als mitjans de comunicació, os s'explota la imatge sexualitzada de la dona. Que haja més presència de dones des de la perspectiva intel·lectual, artística i emocional.
Els mitjans tenen que impulsar la imatge de dones profesionals i eficients, i no de dona objecte.
Que es trenque el sostre de vidre, que l'accés als puestos de treball sea el mateix per a tots i totes, sense discriminació.
Per a això, també és necesari canviar la regulació de l'actual jornada de treball, que impideix a totes les persones conciliar la vida professional en la vida familiar, afectant especialment a les dones, que son les que porten la càrrega reproductiva de l'embaràs, el part i la lactància.
Que s'allargue el temps de baixa per maternitat i paternitat, en igual duració, i que es donen prestacions i facilitats a les mares fadrines.
Que es penalitze a les empreses que vilneren els drets de les seues treballadores amb despatxaments improcedents per maternitat o embaràs.
Escoles infantils de 0 a 3 anys públiques ja.
Que s'acabe amb la bretxa salarial, som iguals i la nostra feina deu estar remunerada de la mateixa manera.
Que es reforçen i milloren les eines legals per acabar en la violència masclista, con la Llei integral contra la violència de gènere.
Que la societat comence a ser crítica amb els agressors i activament defensora de les víctimes, el maltracte és un problema de totes i tots.
Que es penalitze debidament també als jutges que culpen a les dones, preguntant a les víctimes d'agressions sexuals quina roba portàben o declarant que "zorra" no es pas un insult masclista.
Que la dona sea l'ama de la seua sexualitat i de la seua maternitat, sense ser jutjada ni perseguda.
Pero sobretoto demanem als ciutadans i ciutadanes, que no ignoren el problema. La violència masclista existeix de moltes formes, no mirem cap a altre lloc, la resignació no es una opció, denunciem.
Als homes, que s'afegeixquen a aquesta lluita, també ells estan oprimints pel patriarcat, també se'ls exigeix un model de masculinitat que han de complir per no ser marginats. Hi han altres models de masculinitat sense violència.
Ens agraden els homes pero no el patriarcat.
Ni dalt ni baix, masclistes al carall!
Violència és deshumanitzar a les dones, amagant-les sota capes de silicona i bótox, explotant una imatge sexualitzada i convertint esa imatge en l'ideal de bellesa de la feminitat, ignorant les dimensions emocionals i intel·lectuals i creant malaltíes obsessives per encaixar en un fals estereotip.
Violència és a més, que les dones no tinguen accés a treballs de responsabilitat perque l'hi impideix l'anomenat "sostre de vidre" i la bretxa salarial, que a Espanya ara mateix es troba en un 15% menys de salari per a les dones.
Que als plans d'estudi s'ignore completament el paper de la dona als esdeveniments històrics relevants. Uns plans d'estudi als que no hi ha presència femenina només es una maniobra més de reproducció de les desigualtats sexistes des de l'educació formal. Aixó també es diu violència.
I també es diu violència el desprestigi i la mancança de recoineixement dels treballs rel·lacionatns amb el manteniment personal, tradicionalment feminitzats, imprescindibles a la vida de les persones.
Violència és que les treballadores sexuals estén explotades per proxenetes, la gran majooría dels quals són homes, vinculats a les xarxes de tràfic de persones i tractant a les prostitutes amb agressivitat, violència, abús i maltracte físic. Que aquelles que decideixen treballar per compte propi siguen víctimes de l'extorsió i l'amenaça.
Des de la comissió EVA de Morvedre Pren el Carrer, demanem :
El trencament complet del model de patriarcat, sistema pel qual els homes son els dominants i les dones les dominades, perque tota forma de poder es potencialmente violenta i perque no permet el desenvolupament íntegre de les persones, especialment de les dones, y en concequència no permet que la societat siga igualitaria, lliure i sana.
Per a conseguir-ho hem de trencar amb els rols establerts, des d'una profunda reforma educativa, en la que es disminueixen les diferències i es treballe la igualtat de gènere a les aules, tots els díes. Que el paper de la dona als plans d'estudi siga rellevant, i també siga rellevant la opressió que ha patit i que pateix.
Que es deixe de perseguir als models de família alternatius.
Sí a les famílies homomarentals i homoparentals, i també a les famílies monomarentals i monoparentals, perque estos models son la proba del bon funcionament de la societat sense rols establerts per sexe.
Que es denúncien els continguts sexistes als mitjans de comunicació, os s'explota la imatge sexualitzada de la dona. Que haja més presència de dones des de la perspectiva intel·lectual, artística i emocional.
Els mitjans tenen que impulsar la imatge de dones profesionals i eficients, i no de dona objecte.
Que es trenque el sostre de vidre, que l'accés als puestos de treball sea el mateix per a tots i totes, sense discriminació.
Per a això, també és necesari canviar la regulació de l'actual jornada de treball, que impideix a totes les persones conciliar la vida professional en la vida familiar, afectant especialment a les dones, que son les que porten la càrrega reproductiva de l'embaràs, el part i la lactància.
Que s'allargue el temps de baixa per maternitat i paternitat, en igual duració, i que es donen prestacions i facilitats a les mares fadrines.
Que es penalitze a les empreses que vilneren els drets de les seues treballadores amb despatxaments improcedents per maternitat o embaràs.
Escoles infantils de 0 a 3 anys públiques ja.
Que s'acabe amb la bretxa salarial, som iguals i la nostra feina deu estar remunerada de la mateixa manera.
Que es reforçen i milloren les eines legals per acabar en la violència masclista, con la Llei integral contra la violència de gènere.
Que la societat comence a ser crítica amb els agressors i activament defensora de les víctimes, el maltracte és un problema de totes i tots.
Que es penalitze debidament també als jutges que culpen a les dones, preguntant a les víctimes d'agressions sexuals quina roba portàben o declarant que "zorra" no es pas un insult masclista.
Que la dona sea l'ama de la seua sexualitat i de la seua maternitat, sense ser jutjada ni perseguda.
Pero sobretoto demanem als ciutadans i ciutadanes, que no ignoren el problema. La violència masclista existeix de moltes formes, no mirem cap a altre lloc, la resignació no es una opció, denunciem.
Als homes, que s'afegeixquen a aquesta lluita, també ells estan oprimints pel patriarcat, també se'ls exigeix un model de masculinitat que han de complir per no ser marginats. Hi han altres models de masculinitat sense violència.
Ens agraden els homes pero no el patriarcat.
Ni dalt ni baix, masclistes al carall!
No hay comentarios:
Publicar un comentario